L'estultícia de l'al·lota

Coses evengudes en Campello

la primera meme de ma vida
L'estultícia de l'al·lota
ilunen
Taken from su_chan

a. Post a list of 15 fandoms.
b. Have your friends list guess your favourite character from each one, and your favourite pairing.
c. When guessed, bold the line, include the character name, and write a sentence about why you like that character.


1-Tokyo Babylon/X Seishirou. És profundament maligne i és espectacularment guapo. ¿Es necessita alguna raó més?.

2-RG Veda. Kendappa-oh. Com Seishirou, és un d'eixos personatges típics de la primera etapa de l'Ohkawa, que presenta una cara oculta i inesperada, i una lluita interna entre, podríem dir, l'amor i els principis.

3-Clover Gingetsu. M'agrada el seu hermetisme. Vull dir, que potser no hi ha res darrere de la seua impassibilitat, però és molt més divertit creure que sí.

4-XXXholic/Tsubasa RC Yuuko. És intel·ligent, és divertida, és misteriosa, és recargolada. Simplement, l'adore (com es nota pel fet que la duc d'avatar).
(i fins aquí, els Clamp-related)

5-Harry Potter Severus Snape. És verbalment brillant i moralment ambigu. M'encanten els personatges que es troben exactament en la frontera del Bé i del Mal, dit d'una manera clixé.

6-Silmarillion

7-The Lord of the Rings Pippin. No sé exactament per què. Sospite que és perquè és dels pocs personatges en LotR que no té cap raó transcendental: no vol salvar el món, lluitar contra el Mal o defensar els seus Principis Morals. I no obstant aquesta modestia de rol, se'n surt amb molta dignitat (perquè, per molt que s'empenye el Peter Jackson, el Pippin no és un pallaso, gens ni miqueta)

8-Pride & Prejudice Eliza Bennet. Per la mateixa raó que m'agraden altres personatges femenins: intel·ligent, enginyosa, independent, divertida. Amb un personatge femení com ella, que es lleven tots els Mr. Darcys d'aquest món.

9-Daria La Jane Lane. Brillant, creativa, cínica, intel·ligent. No es pot demanar més (weno, sí, que tinguera més gust amb els hòmens, però no es pot tenir tot)

10-Shin-chan La única i inimitable Ume Matsuzaka. Perquè em sembla una caricatura divertidíssima d'un tipus de dona moderna desgraciadadament molt comú: una dona bonica, intel·ligent i amb estudis, però que alhora pensa que no és ningú si no és capaç d'aconseguir un home.

11-Ranma 1/2 Ryoga. Ummm... és tendre, i com a porquet és impagable.

12-Inuyasha Kikyo. Perquè és complicada. Perquè és egoista. Perquè no és exactament roïna, però té defectes greus. Perquè és terriblement independent i passa d'Inuyasha per a la consecució dels seus fins.

13-Naruto Sasuke. Vull dir, persones, siguem sincers, és un xiquet de 12 anys que es fuga amb un malvat, malvat home de més de 50 que té la mania d'anar per ahí llepant a to kiski. Com voleu que no em caiga bé?

14-Akira Tetsuo. Se'm veu el llautó, però mira, tinc debilitat pels malvats d'ànima torturada i amb matissos.

15-Dragon Ball Yamsha. Pos sí. Trobe que en els primers capítols, que són els que més m'agraden, era la mar de divertit, amb tot aquest terror freudià que li tenia a les dones (per a després acabar treballant en un cabaret masculí). Llàstima que el Toriyama no el cuidès més a aquest personatge, amb el que prometia.

Enamorada de la moda juvenil
L'estultícia de l'al·lota
ilunen
Ahir va ser Sant Josep i divendres vaig estar fins ben bé la una del matí fent bunyols d'arròs amb ma mare i ma tia. És curiós, però fer bunyols d'arròs és una de les poques coses culinàries que m'agrada fer. Supose que és perquè, ja que sóc una negada per a la paella, és una de les maneres que tinc d'afirmar la meua consciència nacional valenciana. Les altres són fer el paripé una volta a l'any en les festes de moros i cristians, i indignar-me com una mona cada vegada que el PP destroça un poquet més el nostre país. I amb això, complida la meua quota de valencianitat reglamentària, ja puc dedicar-me la resta del temps a sentir-me holandesa at heart amb la consciència completament tranquil·la.

Parlant d'altres coses, últimament m'ha pegat pel Draco/Harry. Misteris del nostro senyor, que ha decidit castigar-me per ser una atea recalcitrant amb ramalazos satanistes . Encara que supose que el fet que el meu germà duguera a casa la pel·li de PoA amb el Tom Felton en tota la seua glòria farmatintera haurà tingut prou a vore en les meues recents estultícies fandomesques. També per culpa del meu germà, que està fent-se Naruto i va comprar l'altre dia els volums 13, 14, i 15, he rememorat un dels meus guilty pleasures de Naruto, el ship GaaraxSasuke (l'altre és l'Uchihacest). Em pregunte per què, en el fandom occidental, aquesta parella no ha tingut més suport, ja que té el potencial de ser una gran disfuncional, ergo fascinant, parella. Tsk, tsk, ells s'ho perden.

Seguint amb paranoies fangirlesques, dimarts aniré a la Filmo d'Alacant, a vore, per fi, Young Adam, amb l'Ewan Mcgregor i la Tilda Swinton. Fa temps que vaig darrere d'aquesta pel·lícula. La van estrenar als Astoria, fa temps, però em va coincidir amb els exàmens de setembre. Després vaig intentar vore-la en Bcn, quan vaig anar al Saló del Manga. Però tampoc va poder ser. Supose que a la tercera, és a dir, dimarts, anirà la vençuda. Ja vos contaré.

La raó per la qual tinc tantes ganes de vore aquest film és que l'Ewan Mcgregor i la Tilda Swinton són les meues dues grans icones sexuals, i en aquesta pel·lícula ixen junts, despullats i rebolicats en tota la seua glòria britànica. Un somni fet realitat. Fins i tot la Neli em va retallar, del Fotogramas, una imatge d'aquesta pel·li, d'ells dos completament en conill, que, des d'aquell dia, duc a la cartera. Això exemplifica d'una manera contundent, podríem dir, la meua no vida: la majoria de la gent du a la cartera fotografies de nòvios, nòvies, marits, mullers, fills, néts, germans, amics, fins i tot gossos. Jo duc a la cartera una fotografia de l'Ewan Mcgregor i la Tilda Swinton despullats (clar que, pensant-ho bé, podria ser pitjor, i dur a la cartera la fotografia de, posem per cas, el Tom Cruise i la Sandra Bullock despullats. Encara que, en el cas que portara a la cartera una fotografia del Tom Cruise i la Sandra Bullock, despullats, mai no ho diria en públic. Fins i tot una persona com jo té un mínim de dignitat).

I con esto i un bunyol d'arròs...

Au, fins a un altra. Cuideu-vos!!

P. D. I el vilero, sense aparèixer per classe...

l'amour + l'ordinador (o la falta d'ell)
L'estultícia de l'al·lota
ilunen
Potser serà la primavera, el fet que tots els ametlers estan ja plens de petites flors blanques o rosades, com les flors dels cirerers, o el desfici post-exàmens, que no m'acaba de marxar, però la qüestió és que estic enamorada. Bé, no ben bé enamorada, però sí que m'agrada algú. Malauradament, l'enamoramenta ha matat la rabid fangirl que hi havia al meu interior. Totes les paranoies malgastades en imaginar-me la boda de l'Snape amb la McGonagall, a Itachi maltractant sense pietat a Sasuke, o a Subaru Sumeragi esdevenint la nova Carmen de Mairena de l'univers Clamp, ara les invertisc pensant en ell. En el vilero rosset i alternatiu que se'm va sentar al costat en Dialectologia Catalana II amb les seues ulleres quadrades de pasta, la seua carpeta plena de pegatines d'ERPV, del Shin-chan i dels Clash, i llegint El gran Gatsby de l'Scott Fitzgerald en anglès. És a dir, tots el meus kinks reunits en una sola persona (perquè, estimades meues, els vileros han estat sempre un gran kink meu, amb eixa manera que tenen de parlar a la Vila, m'imagine un vilero dient-me a cau d'orella: "Si no te m'atraques, es funyaré" (en valencià AVL:"Si no te m'arrimes, et renegaré") i m'erice tota jo).
Amb el plus afegit que té nòvia, cosa que fa l'amor completament impossible, i per tant, inofensiu. Així és que em lliuraré a una orgia masoquista d'amor platònic a distància, i em dedicaré, com totes les persones horroritzades per una relació real, a observar-lo des de lluny, sentir-me en un núvol els dies que es digne a iniciar una conversa amb mi, i escriure-li sonets d'amor horteres qual un Dante cutrillo amb la seua Beatriu. En conclusió, que m'ho passaré d'allò més entretingut mentre em dure aquest estat de profunda estultícia emocional (que espere que no siga molt).

De totes maneres, tampoc és qüestió d'alarmar-se. Em sembla que el meu amor quasi-primaveral no ha mort del tot la fangirl que duc a dins, perquè l'altre dia em vaig sorprendre somiant que llegia per internet que XXXholic anava ja pel volum 10 allà en Japó i jo sospirava alleujada perquè això garantitzava el meu xute bimensual de Yuuko almenys per una bona temporada i de l'alegria fins i tot perdonava a l'Ohkawa greuges anteriors i blah, blah, blah. Donat que no he somiat encara amb el vilero, això significa que en aquesta war of affections pels meus sentiments, la cosa per ara va en plan:

Ohkawa-1
Vilero-0

És a dir, que el vilero s'ho haurà de currar molt si vol acabar guanyant el partit (i, que voleu que vos diga, no el veig molt per la labor)

Parlant d'altres coses, he passat tots aquests dies sense ordinador, i he descobert que el temps, sense la màquina infernal, cundeix tant com la pasta de bunyols. He classificat i arxivat els apunts i els he baixat al sotan; he ordenat els llibres i còmics, que tenia tots rebolicats, apilonats (perquè ja no em caben a les prestageries) i/o escampats per diverses zones de la casa; retrobant-me amb llibres que ni tan sols recordava que tenia (com un Ataques de pánico y crisis de angustia. Manual del paciente que em va regalar una amiga, farta que la truque a les cinc del matí cada volta que m'agafa un atac de pànic). He anat al cinema a vore Birth de la Kidman i Vera Drake (que ha fet resurgir de nou em mi la necessitat imperiosa de tindre una autèntica tetera de llauna anglesa). He llegit Charles Baxter, Tolstoi, i Katherine Mansfield. He vist la tele, sobretot 30 Minuts i Silenci i l'Sputnik, que feia molt temps que no els veia, i és imperdonable. I el que és més increïble, duc les lectures de la uni al dia.
Mon pare, l'altre computer-victim de la casa, fins i tot va endreçar el despatx i li va fer un poquet de bricolatge a ma mare en el sotan, que la pobra dona no sabia si alegrar-se'n o directament morir-se de l'infart.

En fin, que (en vistes de l'èxit d'aquests dies) mon pare m'ha suggerit d'enviar cada cert temps l'ordinador a casa de mon tio, per tal de desintoxicar l'ànima, i que voleu que vos diga, estic pensant en dir-li que sí. Que la vida són quatre dies. I l'ordinador te'n xupla tres (però molt ben xuplats, tot siga dit).

Pos això. Atxavo post interminable que vos he endosat hui. Ai, que la quasi-primavera em fa loquaç. De totes maneres, son quasi tres mesos des de l'últim post... en fin, que no conec la mesura i el terme mig.

Au, cuideu-vos!

Doujinshi - tercera part i última (espere)
L'estultícia de l'al·lota
ilunen
Ummm, tres updates en un dia, quin record! Tot el que he negligit el meu LJ tots aquests mesos, ho recuperaré en un sol dia!!

Harry Potter doujinshi- En realitat, no estic molt orgullosa dels meus doujinshi de Harry Potter, en tinc un parell de SnapexLupin que no estan malament, però la resta... blehg! Mai vaig trobar allò que volia, i com que va haver-hi una època en què estava desesperada per trobar doujinshi sobre Snape, comprava qualsevol cosa. De totes maneres, aquest doujinshi dibuixat per Morinaga Seika no està gens malament. Se suposa que és un Tom RiddlexHarry, però en realitat els que de veres xuplen càmara són Snape i Lupin, que no sembla Lupin (és un Lupin en plan figurín, amb cueta i tot). He escanejat un parell d'històries en què ix Snape. Disfruteu-les!

Snape doujinshiCollapse )

Bé, jo volia també pujar un parell d'scans d'un doujinshi d'Utena, però em sembla que ho deixaré per a un altre dia, perquè estic ja un poquet agotada.

Bones festes, i que menjeu molt de torró i bombons de xocolata!

Dew!

P.D. L'icona que estic usant ara està feta per flourite. Jo soc incapaç de fer una icona amb un mínim de dignitat. Encara que la que estava usant últimament, basada en Pandora per Waterhouse, m'agradava bastant. La xica de la pintura de Waterhouse em recordava una miqueta a mi: amb el cabell fosc i una curiositat, una inquietud i una fotuda mania de rebolicar pels puestos que algun dia em portarà la ruïna, n'estic segura.

Pride & Prejudice & Doujinshi
L'estultícia de l'al·lota
ilunen
Ummm... fa tant de temps que no actualitze el LJ que ja ni me'n recorde de com va el LJ code.

Història de ma vida:
A hores d'ara hauria d'estar babejant davant teh hotness de Colin Firth fent de Mr. Darcy en l'adaptació televisiva de Pride & Prejudice que va fer la BBC, ja que la vam trobar en l'FNAC el dimecres, quan vam baixar a Alacant, i Neli, que va bastant millor de peles que jo, se la va comprar (valia quasi 60 euros, el jodío pack). Havíem quedat per vore-la aquesta vesprada, dia de St Esteve i aniversari del meu germà (li he regalat l'artbook de Naruto i estava desvanit, l'animalet), però al final fa molt de fred i ens hem engossat i a ella no li apetia eixir de sa casa i a mi no m'apetia anar a la seua, i la Brigitt estava desapareguda en combate, així que ho hem postergat per a un altre dia.

Estem fetes uns muermos ja, de veres. La nit de Nadal vaig eixir un poquet, després del sopar, en plan tranquil·let, per aquí pel poble, res d'anar al Barrio, a Alacant; i al dia següent ja em feia mal la gola, l'oïdo esquerre i la banda esquerra del cap (pos sí, només l'esquerra, supose que seria pel mal d'oïdo, que ja és mala sort).

Doncs, el que volia dir, que m'he trobat tota la vesprada per a mi soles, així que he aprofitat per fer allò que tenia pendent de fa un quant temps: scans de doujinshi. De TB, Naruto, Harry Potter i Utena.

Comencem per Tokyo Babylon. Aquest doujinshi el vaig comprar fa, ummm, no farà encara un any en JPqueen. És un doujinshi bastant famòs, he vist escans d'ell en webs dedicades a Seishiro i Subaru, però mai l'he trobat senser, així que me'l vaig comprar quan vaig tindre l'ocasió. És possiblement el meu doujinshi de TB preferit, i l'havia escanejat senser per a pujar-lo a Kireina Tenshi, pero els scans em van desaparèixer (justament quan el meu germà va començar a fer servir l'scanner, que casualitat!) i ara ja supose que mai el pujaré enlloc, perquè m'he desvinculat de Kireina Tenshi. De totes maneres, l'he escanejat parcialment per a vosaltres. Dos històries, una amb un poquet d'"acció" i l'altra realment molt divertida. M'encantaria saber japonés per entendre que diuen. El doujinshi es diu A dowlight lie i el cercle que l'edita A·KI·RA

Under the cut, the good stuffCollapse )

No estava muerta, que estava de parranda...
L'estultícia de l'al·lota
ilunen
Pos sí, amics, ja he acabat els exàmens de desembre. Sensera i en principi amb la ment intacta. He sobreviscut a través de tres setmanes plenes d'exàmens, i de lliurament d'assatjos sobre la concordança del verb haver-hi, el lo neutre i el simbolisme místico-religiós en les darreres obres de Mercè Rodoreda. Que, per cert, gràcies a aquest darrer m'he assabentat (ignorant de mi) que, segons els experts en simbologia grafològica, la lletra L en noms propis significa "mort violenta". Sí, ho heu llegit bé, mos amics. Així és que ja ho sabeu, estimats meus, no li poseu al vostre gat de nom Ludovico si no voleu predestinar-lo a que acabe, en un final digne de "Noche de impacto", sent el berenar del Rottwailer del veí de la cantonada. Quedeu advertits!

Per altra banda... ummm... ja sé que vaig dir que postejaria scans de doujinshi, i ho haguera fet, si no fóra perquè la carpeta on guardava els scans de doujinshi s'ha, literalment, esfumat com per art de magia. Així, sense més. No està on hauria d'estar i no aconseguisc trobar-la enlloc. Cosa que no em fa ni punyetera gràcia. Més que res perque tenia 4 doujinshi inedits escanejats i editats (un d'ells de més de 80 pàgines) i ara em tocarà escannejar-los de nou. Tsk, tsk... la veritat és que no sé si en tinc ganes. Però bé, mentre els escaneje o no els escaneje, vos deixe amb aquesta perla, nova prova de l'amor infinit i canònic que existeix entre Sasuke i Naruto. Ahí va:

És superfort (quan em menju un meló)Collapse )

Dew!!!

Naruto 239: OMfG!!! Kishimoto is a Clamp fanboy!!!!
L'estultícia de l'al·lota
ilunen
Spoilers de Naruto i de les obres de les Clamp. Safe, podria dir, i potser ni caldria posar-ho sota un LJ-cut, però per si de casCollapse )

Ummm... hui tenia pensat penjar dos doujinshi en el LJ, un de Naruto i altre de TB, però el 239 de Naruto ha pogut amb mi. Ja m'ho esperava, això de l'Obito, però veure-ho confirmat... Naruto és massa shonen-ai per ser un shonen manga. No és possible. O el Kishimoto és gay, o és una dona sota pseudonim. Això no és normal. No ho és.

Demà, scans de doujinshi. Lo prometo por Snuppy!!!

Telebasura+Clamp+necessite yaoitzar la meua vida
L'estultícia de l'al·lota
ilunen
Quan em pensava que res del que podria fer em podria ja sorprendre a mi mateixa, em vaig trobar in fraganti la nit del dilluns mirant-me el programa "Caçadors de bolets", i el que és més greu, passant-m’ho bé. Jo, que no he vist un bolet en directe en la meua puta vida, perquè aquí, estimats meus, no plou, i baix de les palmeres et pots trobar, com a molt, quatre dàtils fermentats que no són molt aconsellables de consumir. Però lo pitjor és que hui, en la biblio de la uni, llegint el diari, he descobert que la meua estultícia és col•lectiva: “Caçadors de bolets” va ser el programa més vist a Catalunya el dilluns. Així va el vostre país. El nostre ni va. Em pregunte quin tipus de programa faria Canal 9 en aquesta línia, si Canal 9 es dignara alguna volta a fer programes que reflectiren la realitat valenciana, en valencià, i no Tómbola. Ummm... ¿”Caçadors de caragols”?. Caragols és l’única cosa que jo m’enrecorde d’haver anat a buscar al monte, de xiqueteta. Abans que arribaren les urbanitzacions, els camps de golf, i la falta alarmant de pluja. Estan boníssims amb l’arròs. De veres.

I ahir vam anar a la capi, a gastar-nos els eurillos en còmics intranscendents. El meu germà es va comprar Inuyasha i Naruto, i jo vaig dedicar els meus diners exclusivament a les Clamp: dos tomos de CCSakura, un d’XXXholic i un altre de Tsubasa RC. En fin, que la Ohkawa podrà seguir finançant-se els seus tractaments rejovenidors amb botox a costa meua. Encara no he llegit Tsubasa, Yuuko eats my soul i sobre CCSakura... ummmm... complicadillo... el gran problema que tinc amb Sakura són les trames. Massa trames amb floretes i aquest estil shoujo extremat em cansa. Però llevat d’això, la història, encara que infantil, no està malament i les relacions entre els personatges molen. El quadrangle amorós Xiaolang-Sakura-Yukito-Touya és boníssim i la professora pedòfila no te desperdici (ui, a qui em recorda?^^;;;). I lo millor, això:

Touya és Subaru renacidoCollapse )

I en plena febre XXXholic, vaig començar a pensar en les paraules de Yuuko de que coneixia a Subaru, i em vaig trobar a mi mateixa considerant molt seriosament que Yuuko podria ser una bona alternativa per a que Subaru superara el seu trauma post-Sei i pensant que, després de tot, la parella Yuuko-Subaru tampoc estaria tan malament.

Definitivament, alguna cosa no funciona en mi.

Trair la meua OTP i el meu esperit yaoi d’aquesta manera. L’esperit de Sei em perseguirà per les nits. He estat llegint massa het últimament. Dins de poquet em trobaré donant suport a un Naruto/Ino. Necessite yaoitzar la meua vida. Me’n vaig a descarregar “Love Mode” i “Bleach” ara mateixa. La meua ànima necessita salvació.

I ràpid.

Toi fatal de la muerte
L'estultícia de l'al·lota
ilunen
Amics meus, un consell, no begueu cervesa quan estigueu de medicació de l'al.lergia. Per molt que necessiteu olvidar que Bush ha tornat a guanyar les el.lecions del món mundial i que les classes de literatura medieval no s'acabaran fins al juny que ve, no ho intenteu. Les consqüències són, si no extremes, sí un poquet alucinògenes.

A mi em va donar per imaginar-me a Naruto i Sasuke en la seua gloriosa última baralla en plan Nicole Kidman i Ewan Mcgregor en Moulin Rouge, cantant en el penyasegat sota focs artificials de colors coses com:
Naruto: No te'n vages amb Orochimaru. Jo t'estime. All you need is love.
Sasuke: Si home, i jo el que necessite es la llengua, vull dir, el poder d'Orochimaru.

La qual cosa m'ha dut a plantejar-me quines són les cançons que em fan pensar en les meues OTP.

Per a Seishiro i Subaru, sens dubte, "There ain't no cure for love" de Leonard Cohen i "Ojalá" de Silvio Rodríguez. Totes dues me les imagine cantades per Subaru al karaoke pensant en Seishiro, per molt que la veu del Leonard Cohen li va més al nostre Sakurazukamori preferit. I la cançó del Silvio Rodriguez és perfecta, amb versos com "Ojalá se te acabe la mirada constante, la palabra precisa, la sonrisa perfecta" i "Ojalá que el deseo se vaya tras de ti, a tu viejo gobierno de difuntos y flores". Això de "difuntos y flores" li pega molt bé a Seishiro.

Per a Sasuke i Naruto, com ja he dit, l'"Elephant Love Medley" de Moulin Rouge, amb Sasuke en plan bitchy Nicole Kidman que es vol resistir a un ingenu Naruto-Ewan Mcgregor, però no pot, no pot.

La lletra de There ain't no cure for loveCollapse )

La lletra d'OjaláCollapse )

Lletra de Moulin RougeCollapse )

Un altre dia, fanfics

PD. Em fa molta gràcia la icona de "drunk". Un poquet expeditiva, no?

Home, sweet home
L'estultícia de l'al·lota
ilunen
De tornada a casa després del Saló del Manga. M'he adonat de les coses que realment trobe a faltar quan viatge: el meu llit, el meu quarto de bany, el meu ordinador i a mon pare. Només baixar del tren, de camí al poble, em va fer traure tot el cos per la finestreta del cotxe en marxa per a fer-li una foto al Puig Campana, que estava tot ennuvolat, i segons ell, pareixia que treia fum. En comptes de parar en la cuneta, com qualsevol persona normal. Però bé, sempre hi ha una primera vegada per a tot, una primera vegada per anar al Saló del Manga, i una primera vegada per a traure el cos per la finestreta d'un cotxe en marxa a instàncies de ton pare.

De totes maneres, no sé quina de les dos experiències és més perillosa.

Pero sens dubte, de les dos, la més gratificant va ser el Saló. En part perquè vaig conèixer la Subaru, la primera persona que conec per internet i despres a la real life. Esperem que n'hi haja més trobades, xicona ;)

I d'arribada a casa, la sorpresa de que el capitol 237 de Naruto era completament NaruSasu (i en paraules de Biztheinsane):
Jiraira: Sasuke, Sasuke, Sasuke! No pots pensar en res més que en Sasuke! Si tant t'agrada, ves i casa't amb ell d'una punyetera vegada, piltrafilla!
Naruto: I tant que ho faré!
Jiraira: Ni se t'ocurrisca! No és la classe d'home que et convé.

Entre Naruto, Get Backers, i que la Neli i la Briggit van vindre a vore'm i la Neli em va donar un munt de fotografies de l'Ewan Mcgregor en conill (i jo els vaig explicar que els havia comprat uns paipais japonesos i me'ls havia deixat al metro, però em van dir que lo que contava era la intenció) el dia d'ahir va ser perfecte.

L'acabament perfecte per a un viatge guapíssim.

Estic realment contenta. De veres.

?

Log in